The Good Place: morir amb filosofia (i molt d’humor)

De sobte, un senyor de cabells blancs i somriure afable et dona la benvinguda al més enllà. L’has dinyat. Per sort, les bones accions que has fet a la vida han tingut recompensa i ets a “The Good Place”, una mena de paradís on podràs gaudir eternament de tot el que t’agrada en companyia d’una ànima bessona.

Però, i si s’han equivocat i en realitat no mereixes ser aquí? Aquesta és la premissa de “The Good Place”, una sèrie creada per Michael Schur i protagonitzada per Kristen Bell i Ted Danson que ja pots trobar a Netflix.

Quan l’Eleanor Shellstrop (Bell) arriba a “The Good Place”, de seguida s’adona que hi ha hagut un error de càlcul. En vida, havia sigut maleducada i egoista, i ara es troba rodejada d’algunes de les millors persones que han trepitjat mai el planeta. Per por de ser descoberta i enviada a “The Bad Place”, l’Eleanor decideix aprendre a ser bona persona i canviar els seus instints o, com a mínim, ignorar-los.

“The Good Place” no s’assembla a res que hagis vist abans. La producció explora, sempre des de l’humor, una gran qüestió filosòfica: què vol dir ser bona persona? Els protagonistes es troben en situacions en què es discuteix la filantropia de les bones accions impulsades per motius egoistes, o on es jutgen conductes benintencionades que acaben ferint els altres.

Amb un guió in crescendo, carregat de girs brillants, i una estètica colorista, la sèrie aconsegueix transportar l’espectador a un món entranyable i addictiu, que convida a tornar-hi cada setmana. Una via d’escapament intel·ligent i molt benvinguda en temps com aquests.

Written by

marc@ficusmag.com

No comments

LEAVE A COMMENT