Amor conscient contra els mites romàntics

Violeta

Creadora d”Amor Violeta’

Fa uns mesos, Facebook em va suggerir un esdeveniment sobre Poliamor, gelosia i mites de l’amor romàntic a Barcelona. No sé exactament perquè, però em va cridar l’atenció i, amb una barreja de curiositat i morbo, em vaig apropar a la cita. Per a la meva sorpresa -ja que acudia amb cert prejudici- allò semblava una reunió informal d’amics que pintava molt bé.

En una galeria d’art en ple barri del Raval, l’ambient era equiparable a qualsevol esdeveniment de moda. La sala no podia estar més plena i al fons, en l’auster escenari de l’espai The Collective, hi havia la Violeta, serena i concentrada repassant mentalment la xerrada que començaria en pocs minuts. Crec que a totes les persones que, como jo, anaven mig perdudes, els va sorprendre que aquella noia jove de melena arrissada i expressió segura era l’organitzadora d’aquella trobada.

Em vaig preguntar si l’auge de les relacions poliamoroses seria conseqüència d’aquesta “societat líquida” de la que parlava Zygmunt Bauman. El filòsof polonès definia la societat actual com a immediata i ansiosa de novetats, incapaç d’establir relacions sòlides, però la filosofia darrere del poliamor ni es nova, ni defèn vincles menys sòlids. Vegem de què tracta:

Què és el poliamor?

“Una de les definicions acceptades del poliamor és estimar a més d’una persona a la vegada de manera ètica, consensuada i responsable”, així va començar la xerrada de la Violeta i va insistir en els últims tres adjectius. A diferència de les relacions obertes, en les quals una parella decideix obrir-se a altres intercanvis –normalment sexuals–, el poliamor no necessàriament implica mantenir més d’una relació romàntica-afectiva-sexual a la vegada, sinó que les persones que el practiquen estan obertes a això i no es regeixen per l’exclusivitat de la monogàmia. La condició? Les parts involucrades han d’estar informades i compartir aquesta idea de l’amor.

Violeta para Ficusmag
Foto: Ficus Magazine

Mites de l’amor romàntic i feminisme

El poliamor no s’entén sense feminisme, ja que totes les persones involucrades en la relació estan en situació d’igualtat, amb els mateixos drets i compromisos. Aquest model relacional també implica dos aspectes essencials: desprendre’s dels mites de l’amor romàntic que ens han acompanyat des de la infància i aprendre a gestionar la gelosia. Ningú va dir que fos fàcil.

Si retrocedim unes quantes pàgines en els llibres d’història, veurem que l’ideal de l’amor romàntic el va posar de moda la burgesia del segle XIX i va ser àmpliament representat pels corrents artístics de l’època, com el romanticisme. La família, tal i com l’entenem avui en dia, va ser un projecte ideològic de les classes acomodades i la dona va passar a tenir un paper més enfocat a la maternitat i a les tasques de la llar. Res a veure amb les famílies obreres, on tots els membres treballaven per sortir endavant.

A partir d’aleshores, van sorgir creences que ens han acompanyat fins als nostres dies, com el mite de la mitja taronja, segons el qual tenim una parella predestinada, o la idea que és impossible o negatiu estar enamorat de varies persones al mateix temps. Aquestes creences assumeixen que si estimem de veritat la parella, hem de satisfer els nostres desitjos afectius i sexuals només amb aquesta persona. El poliamor qüestiona tots els mites i reivindica l’autoconeixement, la comunicació i la consciència plena com a tècniques per a gestionar un model relacional que s’obre a diverses persones.

“Una de les definicions acceptades del poliamor és estimar a més d’una persona a la vegada de manera ètica, consensuada i responsable”.

És el mateix poliamor que relacions obertes?

Sovint es parla d’aquests dos conceptes com a sinònims, però la paraula “poliamor” en sí mateixa ja ens dona pistes sobre les seves diferències. Les persones que practiquen el poliamor estimen a més d’una o estan obertes a fer-ho, mentre que les relacions obertes solen implicar una parella estable que es concedeix permisos per a tenir trobades sexuals amb altres persones. Encara que per a definicions, colors. L’important, segons la Violeta, és reflexionar sobre si actuem des de l’amor o des de la por: “si obrim una relació sentimental perquè la nostra parella ens ho ha demanat i acceptem per por a perdre-la, és probable que no funcioni”.

Com reacciona la societat davant les alternatives a la monogàmia?

Segons la creadora d'”Amor Violeta”, quan una persona decideix ser poliamorosa perquè així ho ha sentit sempre o en un moment determinat de la seva vida, haurà de fer front a un treball doble: creure i acceptar els sentimients sense contradiccions i aprendre a comunicar-los quan sigui necessari. “Si tens una contradicció interna de la qual no n’ets conscient, quan parlis als demés de la teva condició poliamorosa, notaran que no sones del tot convincent, desconfiaran i pot produir-se un rebuig. En canvi, quan creus 100% en la teva idea i tot flueix dins de teu, et trobes amb gent que entén la teva posició, encara que puguin no compartir-la.”

Relacions conscients

La clau sembla trobar-se en les relacions conscients, en “aconseguir l’equilibri entre fluir, comunicar-se i consensuar, fent-se càrrec de les pròpies emocions per cuidar i gaudir dels diferents vincles amorosos”, explica la Violeta. Per tant, si una persona escull ser monògama i ho fa de forma conscient –és a dir, no per imposició– tindrà més possibilitats de ser feliç en la seva relació i gestionarà millor les expectatives que genera l’exclusivitat.

“Quan creus 100% en aquesta idea i tot flueix dins teu, et trobes amb gent que entén la teva posició, encara que puguin no compartir-la.”

Sobre la Violeta

La Violeta és la responsable darrere la comunitat Amor Violeta, un projecte que convida a dialogar sobre el poliamor mitjançant xerrades i tallers per acompanyar les persones en les relacions conscients.

Post Tags
Share Post
Written by

selva@ficusmag.com

No comments

LEAVE A COMMENT