“El turbant és una corona que portem amb molt d’orgull”

“El turbant és una corona que portem amb molt d’orgull”

 

Converses amb Ninna Ottey i Mariana Olisa

Gele, headwraps, doeks, duku… són alguns dels noms de la peça de tela que aquí anomenem turbant. Els seus significats i usos varien segons la procedència i, en molts països, no és una prenda exclusiva de les dones. Si bé fa uns anys podia semblar una peça exòtica, avui es deixa veure a les passarel·les de moda i als carrers de les grans ciutats, tant se val l’origen de qui el porti. Només cal fullejar algunes revistes o seguir celebrities com Alicia Keys o Lupita Nyong’o per veure que s’ha posat de moda.

Es tracta d’una apropiació occidental o d’una apreciació d’un accessori amb un rerefons? Tot dependrà de si es coneix el seu significat, més enllà del component estètic.

Què representa aquesta tela que realça les faccions?

El Col·lectiu Afrofeminista de Barcelona i Menina Congo van decidir explicar-ho el passat 9 de febrer a La Bonne, centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison, a través del taller “Turbantes. Fortaleza e identidad”. L’èxit va ser rotund.

Quan vaig arribar puntual a les sis de la tarda, els seients lliures que quedaven al semi-cercle de cadires que s’havia format al voltant del projector es podien contar amb els dits d’una mà. En els següents vint minuts pràcticament ja no s’hi cabia. Deuríem ser unes setanta persones quan la Ninna Ottey, estilista afropanamenya i autora del blog Menina Congo; i la Mariana Olisa, del Col·lectiu Afrofeminista de Barcelona, van donar la benvinguda a tothom que havia decidit venir un divendres a la tarda a compartir i aprendre sobre la simbologia que que hi ha darrere el turbant.

La Ninna Ottey va repassar els usos d’aquesta peça d’herència africana en les diferents cultures afrodescendents i els seus significats segons la zona on es porta. Així, vam descobrir que en alguns països s’utilitza en esdeveniments especials, casaments, pràctiques religioses o inclús per mostrar si una dona està casada o soltera, en funció del costat on es lligui el nus. Avui en dia també s’ha convertit en un símbol d’apoderament i herència cultural.

Perquè es reivindiquen les arrels?

Entre d’altres motius, perquè en alguns moments de la història aquest accessori es va imposar per infravalorar les dones de color. Parlem de la llei Tignon, aprovada el 1786 a Louisana (EUA) per un governador colonial espanyol.

“La moda dels turbants és una apropiació occidental o una apreciació d’un accessori amb un rerefons? Tot dependrà de si es coneix el seu significat.

La llei Tignon i l’ombra de la melena afro

La llei Tignon obligava les dones negres i biracials a cobrir les seves melenes amb un tros de tela. Us sona familiar la imatge de criades negres amb una espècie de mocador blanc al cap en algunes pel·lícules? Sembla que els cabells afro atreien les mirades dels homes blancs pel seu exotisme, un fet que molestava algunes les dones blanques, que sovint havien d’utilitzar perruques i altres recursos artificials per lluir les melenes arrissades que estaven de moda a l’època. La llei Tignon era una altra manera de cobrir l’elegància de les melenes afro i marcar la diferència d’estatus social entre la població afrodescendent i la d’origen europeu. No obstant, les dones negres i criolles (aquestes darreres eren lliures) no van tardar en decorar els seus turbants amb tot tipus d’accessoris, com joies, flors o plumes, una manera creativa de reivindicar la seva personalitat.

Amb el pas del temps i l’obertura dels anys 60, es van tornar a mostrar les melenes abundants del cabell afro, sobretot de la mà de músics i cantants d’origen afroamericà. Un moviment imparable que avui en dia tornen a reivindicar artistes com Beyoncé Knowles. El seu videoclip All night (Lemonade) n’és un clar exemple i la Ninna ens el passa durant la xerrada.

Posar en pràctica la teoria

Quan ja ens hem posat en antecedents, comença el taller pràctic de turbants. La gent es relaxa i la Ninna i la Mariana ens mostren vídeos amb tutorials de diferents estilismes. De la manera més natural, les assistents comencen a provar i a compartir experiències amb aquesta peça de roba. Mentrestant, la Ninna fa demostracions en directe amb algunes voluntàries com a models. Els decibels de la sala augmenten, observo al meu entorn i només veig somriures, cares concentrades lligant turbants amb més o menys traça i molt de companyerisme.

“Volíem explicar la historia dels turbants perquè la gent s’adoni que lluir aquest accessori és portar una identitat, història, fortalesa i resistència.”

Ninna Ottey, creadora de Menina Congo.

La Mariana ens ensenya com s’ha fet un turbant amb una samarreta i la dissenyadora Cecilia Mamilonne presenta els seus headwraps, que inclouen un filferro per perfilar els nusos. L’objectiu del taller ha superat de llarg les expectatives: “Volíem explicar la historia dels turbants perquè la gent s’adoni que lluir aquest accessori és portar una identitat, història, fortalesa i resistència. És una corona que portem amb molt d’orgull”, explica la Ninna.

Les dues organitzadores no esperaven un èxit tan gran en aquesta primera edició, ja que pràcticament no es va fer publicitat de l’esdeveniment. L’objectiu del col·lectiu, explica la Mariana, és oferir una programació que combini temes “lleugers”, com el taller de turbants, amb altres més profunds per debatre sobre feminisme negre o condicions de treball. “Hi ha d’haver espai per a l’intercanvi, perquè la gent es conegui i es puguin establir sinèrgies”, conclou.

Written by

selva@ficusmag.com

No comments

LEAVE A COMMENT