“El nostre futur passa per marxar de la Terra”

Maria de Soria-Santacruz,

Enginyera de sistemes, NASA Jet Propulsion Laboratory

El 2022 una nau espacial s’enlairarà des dels Estats Units per viatjar fins a Psyche, un cos de 210 kilòmetres de diàmetre situat al cinturó d’asteroides entre Mart i Júpiter. La nau trigarà quatre anys a arribar al seu destí però, quan ho faci, la NASA tindrà l’oportunitat de dur a terme una fita científica sense precedents.

Es creu que Psyche és el nucli d’un antic planeta del sistema solar, que es va destruir a causa de l’impacte amb altres asteroides. Ara, milions d’anys després, el Jet Propulsion Laboratory (JPL) de l’agència espacial estatunidenca prepara una missió per explorar-lo. La barcelonina Maria de Soria-Santacruz hi treballa com a enginyera de sistemes. Des de casa seva a Los Àngeles, ens explica per què és tan important garantir l’èxit d’aquesta missió, dedicar recursos a l’exploració de l’espai i com ha aconseguit fer realitat un dels somnis de nens i nenes de tot el planeta: treballar per a la NASA.

“Pensar només en coses mundanes sempre m’ha fet sentir una mica petita. M’agrada que la meva feina m’obligui a reflexionar sobre què hi ha més enllà de la Terra, ser conscient que ets una cosa minúscula perduda al mig de l’univers genera un conflicte personal molt interessant i ajuda a veure les coses amb perspectiva”.

La Maria de Soria-Santacruz va unir-se al NASA JPL el 2015. La seva primera missió va ser Europa, un projecte que investiga si una lluna gelada de Júpiter pot albergar condicions adequades per a la vida. Ara s’encarrega de supervisar que la nau espacial i els instruments que es faran servir per explorar Psyche siguin capaços de comunicar-se entre ells i estiguin preparats per suportar vibracions i temperatures extremes.

“Pensar només en coses mundanes sempre m’ha fet sentir una mica petita”.

Per què és important arribar a Psyche?

Per dos motius. Fins ara, mai no s’ha pogut explorar directament el nucli d’un planeta. Ni tan sols sabem amb certesa com és el nucli de la Terra. Entendre aquest nou món ens permetrà conèixer millor el nostre planeta i la formació del sistema solar en general. A més, per observacions que hem fet des de la Terra creiem que Psyche és un cos de metall, concretament de níquel i ferro. Per tant, aquesta també serà la primera vegada que la humanitat podrà enviar un vehicle a un planeta que no sigui de roca, gel o gas.

El finançament de l’exploració espacial és una qüestió que sovint genera polèmica. Per què han de dedicar-hi recursos les administracions?

La curiositat és intrínseca a l’ésser humà, volem saber què hi ha més enllà. És innegable que tothom s’ha fet aquesta pregunta en algun moment. Per això s’ha de sortir a explorar. D’altra banda, a les missions hi ha molta feina de desenvolupament de noves idees i d’aquí sorgeixen moltes aplicacions per al dia a dia. Les mantes tèrmiques, els sistemes GPS o el velcro són alguns exemples. Moltes de les coses que fem per primer cop a l’espai acaben aplicant-se a camps diferents.

L’Stephen Hawkins pensa que en 100 anys haurem d’abandonar la Terra…

No sé si en un segle o no, però en algun moment ho haurem de fer. El nostre futur passa per marxar de la Terra, explorar altres planetes i habitar-los. 

Creus que hi ha vida més enllà de la Terra?

Abans dels noranta, només coneixíem el sistema solar. El 1995 es van descobrir planetes al voltant d’una estrella semblant al sol i avui, gràcies al satèl·lit Kepler, sabem que hi ha més de tres mil planetes a la galàxia i s’ha descobert que la norma és que al voltant de cada estrella hi hagi, com a mínim, un planeta. Això ha revolucionat la forma de plantejar-nos aquesta qüestió.

Jo crec que és possible que hi hagi vida a altres planetes. Són de difícil accés i costarà arribar-hi perquè l’estrella més propera —Proxima Centauri— està a 4,3 anys llum, però algun dia s’aconseguirà. De fet, seria possible arribar-hi en uns 50 anys, en funció de la tecnologia que utilitzem. Pensar en missions tan llargues no és descabellat. Per exemple, la sonda interplanetària Voyager porta des dels setanta viatjant…  El problema principal és la comunicació amb la Terra. Són distàncies tan grans que enviar qualsevol dada és molt difícil, però no impossible. A la NASA aquestes coses ja s’estan començant a pensar. Per ara no estem preparats, però segurament algun dia ho estarem.

“La curiositat és intrínseca a l’ésser humà, volem saber què hi ha més enllà. Per això s’ha de sortir a explorar.”

Quin consell donaries a algú que somiï treballar a la NASA?

La clau és la formació i no descuidar el networking. Després de graduar-me en enginyeria aeronàutica a la Universitat Politècnica de Catalunya, vaig venir als Estats Units amb una beca per estudiar un màster al MIT i m’hi vaig quedar a fer el doctorat. Després vaig fer un postdoctorat en ciència espacial a UCLA. Hi ha moltes col·laboracions entre els centres de la NASA i les universitats americanes, per això trobar una feina a l’agència és molt més difícil per a la gent que no estudia als Estats Units.

El lloc de referència per a l’exploració robòtica de l’espai és el JPL, així que no va ser gaire difícil decidir que era el lloc on volia treballar. Quan va arribar el moment de buscar feina, el primer que vaig fer va ser contactar amb la gent del centre que havia conegut durant els estudis perquè m’orientessin. Gràcies a ells em vaig assabentar que hi havia un procés de selecció obert i vaig poder sol·licitar la vacant.

Fa quasi deu anys que vius als Estats Units, quines diferències hi veus amb la vida a Barcelona?

Aquí la vida està molt orientada a la feina, sobretot entre les persones amb estudis universitaris. Hi ha poc temps personal i de vacances, però per contra hi ha moltes oportunitats. És fàcil canviar de feina i trobar el teu lloc. En el meu cas, m’agrada molt el que faig i no m’importa dedicar-hi molt de temps, però quan penses a tenir una família, la cosa pot ser més difícil.

“M’agradaria treballar en la primera missió que porti humans més enllà de la lluna”.

I quan surts de la feina, què fas per desconnectar?

A Los Àngeles pots fer-hi tot el que vulguis, és una ciutat molt cosmopolita amb llocs de platja i muntanyes molt a prop. Però quan vull desconnectar de veritat, el que més m’agrada és anar d’acampada amb el Mike, el meu marit, i a Califòrnia tenim espais naturals espectaculars, com Joshua Tree, el desert de Mojave, Yosemite o el parc Sequoia. Aquí també m’he aficionat a l’enologia, els vins californians són molt bons, i els tasts són molt assequibles.

El parc natural de Joshua Tree, a uns 200 kilòmetres de Los Àngeles, és un destí fantàstic per relaxar-se i observar l’univers. Fotografia de Clarisse Meyer.

Després de Psyche, què t’agradaria fer?

M’agradaria treballar en la primera missió que porti humans més enllà de la lluna. O contribuir en la primera missió que sigui capaç de transportar fins a la Terra una mostra de Mart —mai hem sigut capaços de portar una mostra d’un altre planeta. Espero veure aquestes missions durant la meva carrera professional i seria molt gratificant treballar-hi.

Written by

marc@ficusmag.com

No comments

LEAVE A COMMENT