Fenòmens: experiències a través del cos

Fenòmens: experiències a través del cos

Observar l’estranyesa del nostre dia a dia a través de l’art

Quan l’aparença social s’ensorra, què queda? Aquesta és la pregunta que la ballarina i coreògrafa Marianne Masson planteja amb “Une autre, s’il vous plaît”, una delicada performance que ens dóna la benvinguda a Fenòmens, un festival heterogeni farcit de propostes artístiques sorprenents i que, en endavant, serà una cita imprescindible al nostre calendari.

En la seva tercera edició, Fenòmens s’ha centrat en creacions artístiques híbrides que tenen com a eix el cos humà i que barregen disciplines com la dansa, la música, les arts visuals o la realitat virtual. Autèntics fenòmens que ens permeten observar l’estranyesa de la nostra rutina a través de l’art.

M. Masson
Foto: Pablo Rincón

Com la Marianne. La seva elegància és encisadora, però és impossible no sentir-s’hi identificat —encara que siguis un pocatraça sense cap coordinació corporal. L’actuació és desinhibida i sincera, té lloc en un escenari prou ambigu com per a què et resulti familiar, i reflecteix els diàlegs interns que tots hem pogut tenir en acabar una nit de festa. El penediment per les paraules que no has dit, la satisfacció per les coses que has fet, o a la inversa. En definitiva, és com observar a través del pany una persona que expressa tot el que li passa pel cap quan està sola, lluny de les conseqüències i els judicis externs.

La Marianne ens fa sentir menys estranys i més acompanyats en les nostres rareses. I ho fa sense gairebé pronunciar cap paraula, amb el cos com a única eina de comunicació, un art que, sense dubte, domina. Les seves bases com a ballarina son indiscutibles i la manera com les combina amb el teatre donen com a resultat una performance que et manté a l’expectativa durant 45 minuts.

JK6A4364
Foto: Pablo Rincón

La delicadesa i el conflicte íntim i universal de la Marianne donen pas a un dels plats forts de Fenòmens: Rodrigo Cuevas. Amb l’espectacle “El Mundo por Montera”, Cuevas ens obre les portes a un univers que combina el món rural amb l’art urbà sense complexes. El reconeixereu per la seva semblança física amb Freddie Mercury,  però aquest polivalent artista asturià té un estil únic que barreja la música electrònica amb les cançons populars, el cabaret, l’humor i la crítica social, entre d’altres. El seu show és una festa que no deixa indiferent.

···

Entrevista a Rodrigo Cuevas

Artista

Per: Selva López

Et defineixes com un agitador folklòric, com explicaries aquest títol a algú que no hagi vist el teu show?

Per a mi “agitador folklòric” és la manera més fàcil de definir-me perquè quan em pregunten per la meva feina em costa molt trobar un adjectiu i posar-me etiquetes: no puc dir que faig cobla, perquè no en faig; ni dir que faig música tradicional, perquè tampoc és només això, ni dir que faig electrònica, ni que sóc acordionista, perquè no faig concerts d’acordió. Per tant, el que uneix tots els aspectes del show és una base de folklore i agitació social, perquè intento que la gent es qüestioni certs aspectes que em preocupen i que crec que no estan en l’agenda política general, sinó que estan en tercer o quart pla i per a mi són molt importants.

Fotos: Pablo Rincón

“Intento que la gent es qüestioni certs aspectes que em preocupen i que crec que no estan en l’agenda política general”.

També utilitzes molt lhumor…

Amb humor pots parlar de temes més sensibles, pots dir-li alguna cosa a una persona que pensa diferent, mentre que si ho fas des de l’adoctrinament o de manera dogmàtica, segurament aconseguiràs un rebuig total. Amb l’humor pots arribar a tocar temes molt profunds i no provocar rebuig, sinó el contrari. Crec que és l’eina de crítica social més profunda.

Explica’ns una mica la teva trajectòria. Sempre has treballat en aquest estil híbrid que barreja la tradició rural amb l’electrònica?

Vaig estudiar piano clàssic a Oviedo, després vaig estar a Barcelona fent sonologia i també tocava la tuba. Amb la tuba vaig començar a introduir-me en el rotllo balcànic, músiques més populars i, més endavant, com que el piano no és fàcil de transportar, vaig començar a tocar l’acordió, que és com si fos el piano però portàtil. Al tocar l’acordió, em vaig animar a cantar i a descobrir el folklore. De tota aquesta barreja de cabaret, clàssic, folklòric i popular va sortir un espectacle més teatral. Tenia un grup que es deia La Dolorosa Compañía, que feia verbena psicodèlica, i em va atraure molt l’estil popular, festiu, extravagant, electrònic, amb un rerefons de transformació social a través de l’humor. Al final, el meu espectacle és una extensió molt viva de la cultura popular.

Foto: Marcos Suárez

Per què creus que el teu show, tan poc convencional, té tan bona acollida?

Crec que engantxa la gent perquè hi ha un punt tradicional i folklòric que moltes vegades només s’utilitza en recreacions del segle XIX, o en contextos molt seriosos que, si no ets un expert i t’interessa particularment, són temes bastant durs de sentir. Jo els estovo amb contorsionisme, humor, cabaret… i creo un personatge que intenta ser com encantador, innocent, graciós.

“M’agradaria que la gent es plantegés tornar a cantar, a ballar, a produir cultura de manera col·lectiva. Som amos de la cultura popular i cal fer-ne un ús”.

Què t’agradaria que la gent s’emportés del teu show?

M’agradaria que la gent tornés a casa i es plantegés tornar a cantar, a ballar, a produir art de manera col·lectiva i a autogestionar-nos la cultura. Som amos d’una part d’aquesta cultura, que és la popular, i cal fer-ne un ús. És un regal que tenim dels avantpassats, és on està tota la transmissió de coneixement i l’hem d’utilitzar perquè és nostra.

En la teva actuació dius que hi ha dues maneres de viure la vida, com si fos provisional o definitiva. Sempre l’has viscut com si fos definitiva?

Crec que sempre he intentat viure-la com si fos definitiva. A molta gent l’influeix la vergonya, les pors, el no quedar malament a l’hora de manifestar el que sentim. Tenim molt reprimits els sentiments i crec que és hora de treure’ls. És divertidíssim quan algú té una reacció espontánea que per una altra persona és excessiva, això em sembla graciosíssim. Estem molt continguts a nivell social, som molt educats i respectuosos, i ja està bé, però hi ha moments per a tot. Hi ha moments en què és bo tenir ganes de cridar, aplaudir, o sortir a ballar i, si no ho fas, és una pena. En el meu art convido a expressar el que et surti de dins.

Sobre Rodrigo Cuevas

Rodrigo Cuevas és un apassionat de la cultura popular d’Astúries, la seva terra d’origen, i ha aconseguit recuperar-ne la seva essència per adaptar-la als nous temps amb tocs d’electrònica, humor i crítica social. Amb el seu art inconfusible aporta el seu granet de sorra per transformar la societat i reivindicar la cultura dels pobles.

En plena gira d'”El Mundo por Montera”, el podreu veure actuar en teatres, festes populars i festivals alternatius de tota la península. Sigui on sigui, hi ha una escena que sempre es repeteix: un públic somrient que, poc a poc, es va desinhibint al llarg de l’espectacle fins a acabar ballant i aplaudint al ritme de cançons populars asturianes.

kike llamas
Written by

marc@ficusmag.com

No comments

LEAVE A COMMENT