El repte: un any sense comprar roba nova

El repte

Un any sense comprar roba nova

El repte d’estar un any sense comprar roba nova va sorgir un dia d’estiu qualsevol en un poblet de l’alt Empordà. Sovint els propòsits prenen forma així, gairebé del no res, un matí en el que més especial era un mercat de paradetes a la plaça de l’ajuntament. Els pocs autòctons i els estiuejants més veterans s’havien llevat d’hora per vendre pastissos, fruita, quadres, bijuteria i roba de segona mà. Com que sempre m’han agradat les paradetes, vaig deambular pel mercat amb l’esperança de trobar alguna ganga. No em va costar gaire.

En una cantonada a l’ombra hi havia una noia que no tindria més de vint anys. La tenia vista pel poble i la intuïció em deia que podria tenir roba del meu estil i amb una mica de sort, la mateixa talla que jo. Cinc minuts després ja m’estava emprovant uns pantalons rere un arbre de la plaça (un gest absurd perquè se’m veia per tot arreu) i una samarreta que deuria haver estat de la seva mare. Les dues peces estaven en molt bon estat i em quedaven bé. Amb un somriure culpable li vaig donar l’únic efectiu que tenia: un bitllet de cinquanta euros. Em va tornar el canvi dissimulant la ràbia que fa quedar-te sense monedes –jo també he tingut paradeta— i aquella mateixa nit vaig sortir a sopar vestida amb les noves adquisicions. La il·lusió era exactament la mateixa que quan estrenava una peça nova. No, mentida. Era millor. Millor perquè no anava acompanyada de càrrec de consciència. Segons l’ONU, la indústria tèxtil és la segona més contaminant del planeta (només seguida per la petroliera), que es diu aviat.

Vestit de segona mà comprat a través d’una app.

No renunciar a la moda

Sempre m’ha agradat expressar-me a través de la roba, buscar noves maneres de combinar peces i accessoris, perdre el temps a Pinterest. Però també entrar a Zara, Mango, H&M o qualsevol botiga de moda ràpida a compensar un mal dia o adquirir una dosi de felicitat instantània. Fa anys que soc conscient de l’impacte mediambiental de la industria de la moda i sempre que comprava em topava amb la mateixa contradicció: la roba em produïa un benestar immediat i efímer com el primer glop de cervesa. La sensació durava poc perquè dies després em deixava un gust agredolç. Amb el meu consum jo també contribuïa a la contaminació del planeta, als milers d’empleats amb condicions laborals abusives (sinó com s’explica el low cost?) i al cercle viciós de les tendències, les temporades i la immediatesa. Fins aleshores havia comprat roba de segona mà per moda, per la gràcia de tenir peces vintage, però no m’ho plantejava com un acte de reivindicació, o senzillament com una manera d’alinear el consum amb els meus valors. Sovint, com a consumidors, ens oblidem del poder transformador de les nostres accions.

Després d’aquesta revelació –que bàsicament va reafirmar el que ja m’havia plantejat altres vegades— em vaig fer una promesa: durant tot un any no compraré res nou a excepció de les següents peces, si realment em fan falta.

  • Roba interior
  • Calçat
  • Roba esportiva tècnica

Bé, en realitat hi ha una altra excepció: de tant en tant podré adquirir alguna peça de marques de roba ètica. L’objectiu? Apropar-me d’una vegada per totes a l’armari somniat: minimalista amb peces de qualitat fetes amb teixits duradors, tacte agradable i transparència en tots els processos (medi ambient i equip humà). I sense perdre l’estil! La cosa es complica.

Es diu que es necessiten mínim vint-i-un dies per consolidar un hàbit. En el meu cas es tracta d’un repte o un propòsit que, amb el temps, aspiro a convertir en un hàbit. Pas a pas. Aquest compromís amb mi mateixa el vaig definir a mitjans d’agost, farà poc més d’ un mes.

Havia comprat roba de segona mà per moda, per la gràcia de tenir peces vintage, però no m’ho plantejava com un acte de reivindicació o com una manera d’alinear el consum amb els meus valors.

Per on començo?

El primer pas va ser fer una bona neteja d’armari i donar a Roba Amiga tot allò que estava en bon estat (la gran majoria) i que ja no em posava gairebé mai. Va ser una tria sense gaires miraments ni nostàlgia, ja que les revisions d’armari són habituals a casa meva i aquesta acció no va fer més que re-adonar-me que tenia massa roba. Fins i tot vaig descobrir algunes peces de les quals ni me’n recordava. Un clàssic. A partir d’aquell moment i coincidint amb la tornada a la rutina vaig fer alguna adquisició a Humana i a través d’aplicacions com Wallapop, que em permeten buscar només la peça concreta que necessito (o que bàsicament em fa il·lusió).

“El compromís de reduir el meu armari a peces ben triades i de qualitat m’empeny a cuidar-les més. A mirar-les amb uns altres ulls.”

Primers trenta dies fora del cercle de la moda ràpida

Encara és aviat per avaluar els resultats i, de fet, la meva intenció és dedicar uns quants articles a aquesta experiència, però ja puc avançar que està sent més fàcil del que pensava (malgrat que SÍ, a vegades tinc temptacions). Aquestes són algunes de les reflexions dels primers trenta dies fora del cercle de moda ràpida:

Tenir aquest repte em fa ser més conscient del que tinc i necessito, pensar-m’ho dues vegades abans de fer una adquisició.

Si noto que els peus em condueixen cap a una cadena de roba em repeteixo els motius pels quals m’he compromès amb el meu propòsit (menys consumisme, reducció de la petjada ecològica, reeducació d’hàbits de consum…) i de seguida els puc reconduir cap a una altra direcció. Prefereixo destinar aquest temps i diners a experiències, aliments de qualitat o una bona peça de roba ètica.

Comprar de segona mà estimula la creativitat.

Quan necessito airejar-me amb una dosis de moda (entesa com un art o distracció) faig un tomb per alguna botiga de segona mà, per exemple Humana, que destina fons a varis projectes solidaris. Molt sovint hi trobo peces més originals i intemporals que combinen perfectament amb la meva roba, tot i no ser d’última temporada.

Cuido més el meu armari.

El primer que faig després d’adquirir qualsevol peça de roba de segona mà és, òbviament, rentar-la. No tant perquè estigui bruta, sinó perquè faci l’olor de casa meva. Per primera vegada miro les etiquetes, faig servir programes delicats de la rentadora (davant del dubte rento en fred) i, si fa bon temps, asseco la peça al sol perquè s’arrugui menys i faci més bona olor. Després me la poso varies vegades abans de tornar-la a rentar. Aquest ritual em fa apreciar més la roba que tinc. El compromís de reduir el meu armari a peces ben triades i de qualitat m’empeny a cuidar-les més. A mirar-les amb uns altres ulls.

Conèixer la persona que hi ha al darrere.

Després d’establir el repte, la meva primera compra a través de Wallapop va ser un vestit que s’ha convertit en un dels preferits del meu armari. Fins i tot me’l vaig posar per un casament! Vaig contactar amb una noia sueca que es venia varies peces de roba per una mudança i em vaig estar provant alguns dels vestits al seu apartament. Cada vegada que sortia de l’habitació amb un nou conjunt comentàvem la jugada com si ens coneguéssim de fa temps. Va ser divertit.

*PS. En aquest cas la noia em va inspirar confiança, però sinó prefereixo quedar al carrer.

Aquesta manera de comprar requereix més temps que fer-ho en uns grans magatzems, segur. I que comprar per internet. Però el fet de quedar amb algú, intercanviar unes paraules i conèixer la història darrere aquella peça de roba li dona un valor especial. La noia em va explicar que era un vestit d’una petita col·lecció d’H&M que li havia regalat una amiga que treballava a la central de Suècia. Després ens vam acomiadar i es va desprendre de la peça amb una barreja de nostàlgia i satisfacció perquè jo li donaria un nou ús.

De moment no he tingut la necessitat de comprar cap peça de roba nova (encara que sigui de moda ètica), però tinc pendent un post sobre botigues de moda sostenible a Barcelona, a mesura que en vagi descobrint. En aquest article he fet una introducció del meu repte d’estar un any sense comprar roba nova (amb les excepcions especificades), però en aquesta línia en hi ha molts altres. Un bon exemple és el repte 333 relacionat amb l’armari càpsula, del qual en vam parlar en aquesta revista fa un temps. Us recomano la lectura.

T’has plantejat reduir la teva petjada ecològica consumint roba de forma més conscient?

Si és així, et convido a compartir la teva experiència.

Written by

selva@ficusmag.com

No comments

LEAVE A COMMENT