Disseny sostenible: la clau per recuperar l’essència del surf?

Sergi Galanó,

Fundador de Flama SurfBoards

“M’encantava el surf, però la insostenibilitat de la indústria em tirava bastant enrere a l’hora de practicar-lo. Per això un dia vaig decidir fer-me una planxa de fusta. El procés unia les meves tres màximes passions —la creativitat, el surf i l’ecologisme—, i em va agradar tant que, quan vaig acabar, tenia molt clar què havia de fer”.

Foto: Flama SurfBoards

El Sergi Galanó sempre ha sentit una connexió especial amb la natura. Aquest dissenyador gràfic barceloní va començar a fer surf amb 11 anys (quan a les costes catalanes hi havia tants pocs surfistes que amb prou feines coincidien a l’aigua), i va quedar enganxat de per vida. Anys després, cansat de la rutina, va deixar la seva feina a la ciutat i va marxar amb la seva família a una vall del Pirineu, on va obrir un alberg i va descobrir una nova vocació, treballar la fusta. Al cap d’un temps, el Mediterrani el va cridar de nou i va tornar a la costa amb un repte i una visió inspiradors: fer una planxa de surf orgànica, que recuperès l’essència original del surf com a estil de vida basat en el respecte a la natura.

Molta gent associa el surf a la llibertat, al contacte directe amb la natura i, malgrat tot, cada cop més veus critiquen la seva insostenibilitat. Per què?

El surf és un esport que depèn moltíssim del petroli. Des de les planxes, als vestits de neoprè, quasi tot està fet amb derivats del petroli. El surf és un esport mil·lenari, que sempre s’havia practicat amb planxes fetes amb la fusta dels arbres. Això va ser així fins a mitjans del segle XX. Als voltants de 1950, per fer les planxes més lleugeres, es van començar a utilitzar materials contaminants que, fins aleshores, s’havien reservat al sector de l’aviació, com la fibra, les resines de polièster o l’espuma de poliuretà. I això no va canviar fins ben entrats els 2000. La indústria del surf ha estat pràcticament 60 anys sense evolucionar i d’esquenes al medi ambient, malgrat que és un esport que es practica a la natura. Per sort, en els últims anys hi ha hagut un interès creixent per reduir l’impacte ecològic i estan passant moltes coses interessants, tant a nivell de materials com de tècniques constructives.

“La indústria del surf ha estat pràcticament 60 anys sense evolucionar i d’esquenes al medi ambient”.

Què va iniciar aquest canvi de mentalitat?

El principal proveïdor mundial de planxes es va veure obligat a tancar, precisament per infringir normatives mediambientals. Aquesta empresa de Califòrnia dominava el 90% del mercat dels Estats Units i un 60% del mundial. En certa manera, el seu tancament va suposar una obertura del mercat i va iniciar una petita revolució del disseny sostenible.

Com va començar Flama?

Vaig crear Flama amb la idea de fer planxes 100% orgàniques. Després d’un any investigant com construir-ne sense derivats del petroli, vaig començar a treballar amb paulònia, una fusta relativament econòmica i que creix molt ràpid. En diuen la fusta màgica perquè dona molt de sí i és resistent a l’aigua, de manera que no necessites afegir fibres ni resines. Malauradament, encara no té prou sortida al mercat i sovint em veig obligat a fer comandes a la Xina. Amb el temps he anat descobrint sistemes constructius per fer planxes més lleugeres i competitives, amb materials com el bambú i el suro natural. No són tan orgàniques com les de paulònia, que encara faig, però va arribar un moment en què no podia evolucionar més. Ara, el meu objectiu per incrementar al màxim el contingut orgànic dels dissenys de Flama és trobar un substitut a l’espuma de poliestiré que faig servir pels cors de les planxes.

Foto: Flama SurfBoards

Hi ha moltes empreses que es dediquin a fer planxes de fusta?

La comunitat internacional de constructors de planxes de fusta és petita, però molt dinàmica. Jo tinc contacte amb una colla de gent d’Austràlia, Sudàfrica, el Brasil i Alemanya. Tots tenim les nostres històries però compartim experiències amb nous materials i tècniques constantment.  És un moment molt bonic.

“M’agrada conèixer el client perquè la planxa s’adapti al màxim al seu nivell, estil i al tipus d’onades que vol agafar.”

Fa poc van concedir a Flama el segell Ecoboard Project, en què consisteix?

L’Ecoboard Project és una iniciativa de l’organització americana Sustainable Surf. A banda d’activitats per impulsar la consciència mediambiental i minimitzar la petjada ecològica del surf, han creat un segell per a planxes de surf. És un distintiu molt estricte que estableix uns estàndards de sostenibilitat i que garanteix que una planxa s’ha construït amb un respecte absolut pel medi ambient. Hem estat els primers d’Europa a obtenir-lo.

Foto: Flama SurfBoards

Es podria dir que fas una tasca artesanal?

Quasi sempre treballo sota comanda, tinc una mica d’estoc però les planxes acostumen a fer-se a mida de la clientela. M’agrada conèixer el client perquè el producte s’adapti al màxim al seu nivell, estil, al tipus d’onades que vol agafar… Són planxes a mida. Parteixo de les capacitats físiques i experiència de la persona i dissenyo una planxa que s’hi adapti. És un altre concepte de producció.

El Sergi ha participat a “Unsustainable”, un documental sobre la indústria de les planxes de surf i la necessitat imperiosa d’un canvi.

D’on són els teus clients?

La majoria de planxes que faig són per gent d’arreu d’Europa. A Catalunya i Espanya també tinc clients, però principalment envio les planxes a l’estranger.

On et vas formar per dissenyar i construir les planxes?

Sóc autodidacta. Fa tres anys vaig em van convidar a fer una xerrada en una trobada de constructors de planxes de fusta a Austràlia i hi vaig conèixer molts professionals amb moltes ganes de compartir coneixements. Va ser molt maco. Allà vaig contrastar que, en general, les persones amb una veritable consciència mediambiental, que va més enllà de les aparences i d’una estratègia comercial, estan molt obertes a compartir.

Foto: Flama SurfBoards

“Quan una planxa es fa amb consciència ambiental, l’objecte pren més valor perquè ens apropa a l’essència del surf”.

Aquest estiu vas organitzar una trobada de constructors de planxes de fusta a Cantàbria, com va ser l’experiència?

Vaig tornar d’Austràlia amb la maleta plena d’idees i això em va empènyer a organitzar aquesta trobada. Va ser una passada, s’hi van exposar vuitanta planxes i va venir gent d’onze països. Tothom aprenent de tothom. Confio que l’any que ve ens tornem a trobar.

Tot i que soni contradictori, podríem dir que la teva filosofia consisteix a fer un pas enrere per garantir el futur del surf?

Exacte. Als orígens del surf, quan els polinesis es feien una planxa amb la fusta dels arbres del seu entorn, les planxes eren venerades, s’heretaven de pares a fills i fins i tot se’ls posava nom. El vincle amb el medi i la planxa era molt més directe i profund. D’alguna manera, quan una planxa es fa a mida i amb consciència ambiental, l’objecte pren més valor, és més especial perquè ens apropa als orígens i l’essència del surf.

Foto: Flama SurfBoards
Flama Surf
C/ Metalogènia, s/n. Local B.
08330, Premià de Mar, Barcelona
Written by

marc@ficusmag.com

No comments

LEAVE A COMMENT