Converses amb la Judit: Ruralitat, bellesa i equilibri

Ruralitat, bellesa i equilibri

Converses amb la Judit Sabater

Feia temps que volia entrevistar la Judit. Des que la vaig conèixer, quan ella encara estudiava ciències ambientals, vaig admirar el seu amor per la natura i, sobretot, per Montsant, la terra que l’ha acollit.  Avui és l’única pastora que conec, i en aquest entorn hiperconnectat a la xarxa i desconnectat de la natura, és un gust parlar de ruralitat, permacultura i ecosistemes. Descobrim la seva experiència, la història d’una noia amb un afany d’aprenentatge tan gran com el seu desig de viure en harmonia amb aquesta terra.

La Judit i el seu hort. Foto: Judit Sabater

Els orígens

“Integrar les activitats humanes dins l’ecosistema, una manera més coherent i equilibrada d’entendre com ens relacionem amb la terra”, així em defineix la permacultura, un concepte que hem sentit aquí i allà, en paradetes artesanes del poble o fins i tot buscant voluntariats internacionals. Però què és exactament la permacultura? La resposta de la Judit encaixa amb el seu pla de vida: integrar-se al màxim dins l’ecosistema.

La oportunitat se li va posar al davant quan, després de fer les pràctiques de finals de carrera al Parc Natural de Montsant, va conèixer una persona que fa formacions de permacultura a la mateixa zona. La idea li va semblar atractiva. Aprendre més, formar-se en una activitat que va més enllà de l’agricultura ecològica, que permet viure amb els ritmes de la natura “com una planta o un animal”. I així va ser, una experiència comunitària en un entorn immillorable. La renuncia a certes comoditats a canvi d’adquirir més consciència.

Vivint en una casa autosuficient al vell mig de Montsant va ser conscient del que implica tenir aigua i calefacció, menjar de proximitat i altres béns que donem per suposat. Tot requeria més feina, tot traspuava coherència. I en sentir que estava en el camí adequat, la Judit va decidir anar un pas més enllà per nodrir-se d’experiències i coneixements d’altres cultures. Estava a punt de començar un llarg viatge des de la Patagonia fins a Equador. Alea jacta est.

“La permacultura va més enllà de l’agricultura ecològica, permet viure amb els ritmes de la natura com una planta o un animal.”

Amb el cor obert

La Judit va fer la motxilla per emprendre un viatge en solitari al llarg d’Amèrica llatina. L’objectiu? Conèixer més projectes de permacultura i agricultura ecològica. Viatjar amb el cor i els ulls tan oberts com el seu itinerari. Així que durant mesos va participar en voluntariats i projectes de bioconstrucció, cultius ecològics i activitats agroforestals.

Quan li pregunto quina experiència la va colpir més, em parla de la Patagonia argentina. D’una granja de la localitat d’El Bolsón on hi va viure una experiència associativa molt interessant.

Em posa en situació: 25 famílies adscrites a un projecte contracten un pagès durant un any. Aquest fa un estudi dels costos de producció per a totes les famílies i entre tots pacten una quota. L’activitat del pagès els permet tenir verdures fresques tot l’any. Així, entre tota la comunitat fan xarxa i s’organitzen en torns per repartir-se la collita. Les famílies gaudeixen de bons aliments i la feina del pagès és reconeguda, valorada i remunerada. Un model per prendre nota.

Granja familiar de Perú. Foto: Judit Sabater
Patagonia argentina. Foto: Judit Sabater

La tornada

En acabar-se el viatge a Sud Amèrica només tenia clar que volia tornar al Priorat. I, posats a fer la carta als reis, trobar-hi un terreny prou gran per poder-hi cultivar, un mas amb un bon tros de terra. No va ser fàcil. Després de buscar molt, amb un amic i la seva parella van trobar un hort a Poboleda. Aleshores treballava en una cafeteria ecològica, estava involucrada en diferents projectes i dedicava el seu temps lliure a l’hort i a la fotografia, una altra de les seves passions. La situació, però, era incerta: “sempre amb un peu aquí i un peu allà”. Era el moment de fer un pas més, de seguir formant-se. I va descobrir l’Escola de Pastors de Catalunya.

“L’objectiu? Conèixer més projectes de permacultura i agricultura ecològica. Viatjar amb el cor i els ulls tan oberts com el seu itinerari.”

Formació Escola de Pastors de Catalunya. Foto: Judit Sabater
Granja de l’Arieja. Foto: Judit Sabater

Durant sis mesos es va formar com a pastora al Pallars Sobirà i, mentre m’ho explica, tinc curiositat per saber quantes dones que hi havia a l’Escola: “50% aproximadament”, em diu amb naturalitat. Després m’explica que va fer pràctiques al sud de França, en una granja de cabra de llet i formatgeria. I és precisament a l’Arieja on va prendre consciència de la necessitat d’integrar l’agricultura i la ramaderia per crear ecosistemes complexos, més complets que el que ofereix l’agricultura per si sola.

Descobreix que li agrada el model francès de pagesia, les granges amb pocs animals, ben cuidats i on hi ha un tracte molt proper. Unes granges que es caracteritzen per tenir petites produccions de formatge i venta directa.

Arriba el temps de la verema al Priorat i, després de treballar a la vinya, l’atzar li concedeix el desig: uns coneguts li lloguen una casa sostenible per viure-hi amb la seva parella. Una llar que no està connectada a la xarxa, que funciona amb plaques solars i on l’aigua ve dels pous. I el més important: amb una hectàrea de terra on hi tenen ametllers, fruiters i un petit hort, molt a prop d’on va fer el curs de permacultura. Bingo!

I ara què? Li pregunto pel futur: “la idea és ajudar-se mútuament, crear alternatives dins del món rural”. De projectes, no li en falten. Em parla de fer conserves amb els aliments de l’hort i de tenir “una mica de cada: vinya, oliveres, un petit ramat i fer formatge de cabra”. Fer que cada passa l’apropi, una mica més a “un equilibri que ens faci més resilients”. Tampoc descarta fer una tasca divulgativa per mostrar els valors de la ruralitat a la gent de l’entorn i oferir menjar de qualitat a través d’un petit restaurant.

Judit, tant de bo els teus projectes es compleixin!

Projecte de plantes medicinals a Argentina. Foto: Judit Sabater

Mentrestant, podem gaudir de les seves fotografies al seu Instagram, una finestra molt refrescant per apreciar la bellesa de la natura més propera.

No comments

LEAVE A COMMENT