L’art de construir ponts

Alassane Diaw

Propietari de Sare Artesanies Africanes

Treballar com a comercial d’una gran cadena d’hotels no acabava de satisfer l’Alassane, que ja portava temps rumiant una altra idea. Quan va arribar a la conclusió que no s’identificava amb aquella feina, va pensar en alternatives que li permetessin connectar amb les seves arrels: el Senegal.

Primer va considerar obrir un centre cívic, però les dificultats per trobar un espai adequat per a fer reunions i exposicions sobre l’Àfrica van fer que abandonés la idea. Fins que un dia una amiga el va informar sobre un local en traspàs al carrer Santa Eugènia, al barri de Gràcia de Barcelona. Era la botiga d’artesania africana Sare, que des de feia deu anys gestionava la Denise, una dona camerunesa establerta a la ciutat. “Vaig anar a veure la Denise vàries vegades i ella és qui em va transmetre l’essència de la botiga”, explica l’Alassane, que va decidir continuar i ampliar el negoci, mantenint el nom original, Sare, que significa poble africà.

DSC03124
FOTOS: FICUS MAGAZINE

Fa poc més d’una setmana que s’ha traslladat a la cantonada del carrer Milton amb Sant Gabriel, al mateix barri de Gràcia. Mentre l’Alassane acaba de posar en marxa la botiga, els clients entren, el saluden i li pregunten sorpresos pel canvi de local. De mare maliana i pare senegalès, va néixer al Senegal en una família de disset germans. El 2007 va arribar a Barcelona, després d’haver viscut a València, i la seva adaptació al país va ser tan ràpida que, fins i tot, per un moment es va sentir desconnectat dels seus orígens. “Europa m’ha fascinat des de petit, estava content aquí, però necessitava l’altra meitat, que era l’Àfrica. Durant molt de temps em vaig aïllar i no en vaig voler saber res, però aquest projecte ha estat com un reenamorament amb el continent, és el pont que buscava”.

“Aquest projecte ha estat com un reenamorament amb el continent, és el pont que buscava”.

L’Alassane viatja cada tres o quatre mesos a un país diferent de l’Àfrica per buscar peces originals d’artesania que, assegura, compra directament a venedors i artesans locals. “La filosofia del projecte és vendre artesania sense que es converteixi en un negoci industrial, tractant directament amb petits productors i sense intermediaris. Normalment a cada poble hi ha diversos artesans i part del benefici que obtenen de la nostra compra repercuteix en el desenvolupament d’aquella comunitat”.

A la botiga s’hi poden trobar màscares, joies, mobles, pintures i teixits del Senegal, Mali, Sudàfrica, Tanzània, Etiòpia, Mauritània o Guinea. “Intento no repetir països i portar sempre peces d’art diferents”, comenta. Precisament, la filosofia del projecte passa per donar a conèixer les diferents cultures africanes a través de l’art: “No vull que la gent es quedi amb la idea que l’Àfrica és només conflicte”.

DSC03109

Viatjar als diferents països africans és la part de la feina que més li agrada, ja que allà el procés de compra implica molt més que una simple transacció econòmica. “Normalment tinc algun contacte als països que visito, però, si no conec a ningú, hi vaig igualment i, com a bon africà, sempre acabo coneixent gent”.

Consideres que la comunicació i l’obertura són una part destacada de la cultura africana?

El contacte allà és més fàcil, a l’Àfrica no tens por de parlar amb les persones. El carrer és un món obert per a conèixer gent, interactuar i intercanviar. Fa poc vaig comprar un bitllet per estar deu dies a Etiòpia, no coneixia a ningú i el segon dia una persona em va veure pel carrer al “Mercato” d’Addis Abbeba i em va preguntar: “tu no ets d’aquí, oi?”. A partir d’aquí, ens vam posar a parlar, vam compartir un te i va sorgir una amistat. Allà sempre tens algú al voltant i, quan et veuen sol, s’estranyen i es pensen que et passa alguna cosa.

Malgrat l’enorme diversitat del continent, què té en comú l’art africà?

L’art africà no és només estètica, sinó que també té una connotació espiritual. La majoria dels objectes no són únicament per adornar, molts d’ells s’han creat per protegir la casa, espantar els esperits malignes o atraure la bona sort. Cada família té els seus tòtems o símbols que representen protecció, i la bellesa de l’art és per atraure els bons esperits. Les supersticions encara estan presents en moltes zones de l’Àfrica.

“No vull que la gent es quedi amb la idea que l’Àfrica és només conflicte”.

Ens dones algún exemple?

Els embarassos no es comuniquen fins l’últim moment perquè, si ho dius, atraus els mals esperits. A la meva família se sabia però mai es deia i, de sobte, un dia veies un bebè. Una altra superstició és que quan viatges i plou és bon senyal, hi ha moltes creences que giren al voltant dels vincles amb la natura. A l’Àfrica tot significa alguna cosa i res és casualitat.

Segur que les peces d’art de la botiga amaguen moltes històries…

Per a mi cada objecte és una història que m’enduc del país on l’he comprat. És el moment que he compartit amb aquell venedor o venedora, perquè allà no és només comprar la peça i emportar-te-la, sinó l’estona que passes parlant amb la persona. No hi ha preus fixes, vas al mercat, parles amb el venedor o artesà i al final acabes fent un tracte.

“A l’Àfrica tot significa alguna cosa i res és casualitat”.

Mostra’ns alguns objectes especials.

Algunes de les joies que tenim estan fetes amb ambre, un material mil·lenari. En algunes zones de l’Àfrica, aquestes pedres semiprecioses es consideren una protecció contra les males energies. Quan algú de l’ètnia dels Peuls (Senegal) es casa, donen pedres d’ambre com a dot, que es posen als cabells o conserven com a amulet perquè els protegeixi. També tenim penjolls fets amb trade beads, que eren una espècie de monedes d’intercanvi que portaven els mercaders europeus que venien a fer negocis a l’Àfrica. Les famílies africanes els guardaven i es conservaven de generació en generació. Es fabricaven a Murano, prop de Venècia, i es portaven a l’Àfrica quan encara no s’havia descobert la tècnica per fabricar el vidre.

DSC03132
DSC03117

Quin tipus d’art africà interessa més a Barcelona?

La gent busca productes originals, sense cap intervenció industrial. Per exemple, penjolls fets amb llavors o altres objectes que serveixin per decorar i protegir al mateix temps. Les teles també agraden molt perquè que la moda d’aquí cada vegada incorpora més motius ètnics.

DSC03126

Abans ha entrat una clienta preguntant per l’oli de Karité…

Tenim previst introduir cosmètica natural en col·laboració amb l’associació Yakar Africa, que significa “esperança”. A través d’aquesta entitat sense ànim de lucre, un grup de dones senegaleses produeixen olis de moringa i de karité que porten a Europa, i una part del que es ven es destina a la comunitat.

Abans de despedir-nos, ens explicaries alguna una curiositat dels artesans africans?

A l’Àfrica, l’art no està limitat a una classe social, sinó que arriba a tothom. Al continent hi ha moltíssimes ètnies –només al Senegal en són unes vuit— i cada tipus d’artesania està reservat a una ètnia determinada. Per exemple, al Senegal els que treballen el ferro són els Tukulor i, antigament, només ells podien fer joies amb aquest material. Les creences ocultes atribuïen aquell ofici a una ètnia en concret i qualsevol que no hi pertanyés no estava autoritzat, en aquest cas, a fondre el ferro i fer figures. En algunes zones la tradició encara es manté. Si vas al Senegal i demanes per un determinat tipus d’artesania, et recomanen una família o una altra, ja que ells són els especialistes.

Sobre l'Alassane Diaw

L’Alassane Diaw és el propietari de la botiga d’artesania africana Sare, situada al Carrer Milton, 1 de Barcelona. El seu projecte passa donar a conèixer la cultura africana a través de peces d’artesania de diferents països del continent, que ell mateix adquireix. Treballa sense intermediaris i aposta per una oferta d’art variada, on cada peça té una història.

alassane perfil
Post Tags
Share Post
Written by

selva@ficusmag.com

Latest comment
  • TREMENDA PUESTA DE ESCENA A TODOS LOS IMPLICADOS/INTERESADOS.

    fELICIDADES SINCERAS.

    iGNACIO mOZO