5 hàbits per reduir l’ansietat (mindfulness)

5 hàbits per reduir l’ansietat

(mindfulness)

Quan em descobreixo vivint el present em sorprenc. És absurd, però encara em passa. I això que tinc comprovat que centrar-me en una sola tasca em fa ser més productiva. Però si el present és l’únic que tinc i molt sovint no en soc conscient, vol dir que visc en la il·lusió? Un futur hipotètic? Matrix??? El cas és que anar sempre de cul, liadíssims ha esdevingut normal. Sense ànim d’exculpar-nos de responsabilitat crec que el capitalisme actual hi té molt a veure. Com una màquina llevaneu ens arrossega, ens fa anar més ràpid, més lluny, més, més…

Als 22 anys vaig descobrir que tinc un do extraordinari: viatjo al futur en mil·lèsimes de segon sense moure ni un dit. Això sí, a una velocitat espantosa, torno ben suada de l’aterratge. La primera vegada que vaig ser conscient del meu talent vaig sentir com si una criatura creixés dintre meu. Era… com ho diria? Com una boleta enroscada en si mateixa que es movia lliurement pel meu cos i es recargolava al mínim senyal d’alerta.

Un canvi de plans, una situació incòmoda o un mínim de pressió real o infundada era suficient perquè se m’endugués als seus mons imaginaris. Eren pensaments disfressats de futur, de realitat imminent. En aquella dimensió paral·lela hi tenien cabuda els pitjors escenaris. Com una passada esquizofrènica de les antigues diapositives. Un spoiler del que vindrà a continuació, demà o d’aquí una setmana quan entri en aquella reunió, quan vagi a aquell sopar o quan em toqui parlar en públic. Per sort, al final, la realitat no tenia massa a veure amb la meva pel·lícula. Però, és clar, a bona hora surt el sol.

El viatge no era agradable, si bé no sempre tenia la mateixa intensitat. A vegades aconseguia allunyar el monstre, clavar-li una puntada de peu. Altres, guanyava ella. I quan aquella boleta d’aparença innocent s’apoderava dels meus pensaments només podia bussejar per situacions catastròfiques que requerien un esforç exagerat per sortir-se’n, passar molta vergonya, fer el ridícul o prendre mal. Fins i tot morir per una casualitat absurda, envoltada de molta gent. En resum: una tragèdia grega altament improbable. Era esgotador. Encara ho és, a vegades.

No hi ha un antídot immediat contra l’ansietat, al menys jo no l’he trobat. En el meu cas, després d’anys de convivència i de documentar-me molt, he après a calmar-la, a veure-la com una aliada que encén el llum vermell quan deixo de cuidar-me o de viure el moment. Així que, per no fer-la enfadar massa, intento mantenir-la a ratlla incorporant dia a dia una sèrie d’hàbits que m’ajuden a connectar amb el present (sembla que ara se’n diu mindfulness). Avui us en deixo cinc, però evidentment n’hi ha molts més.

“En aquella dimensió paral·lela hi tenien cabuda els pitjors escenaris. Com una passada esquizofrènica de les antigues diapositives.

1. Rega les plantes

Ho sé. Sembla obvi. Però quantes plantes naturals tens a casa? Jo et proposo tenir-ne com a mínim una. I regar-la. Regar-la quan toqui, observar com creix i córrer aquella cortina cada matí perquè li entri prou llum. No tens ni idea de com cuidar aquella planta? Pregunta a la floristeria i sinó: Google is your friend. Fins i tot hi ha apps com PlantSnap que t’ajuden a identificar plantes amb només una foto i et donen informació.

Dedicar uns minuts a observar i tenir cura de les plantes és una acció agraïda i senzilla que ens connecta directament amb la nostra essència. Ajuda a cultivar la paciència i a ser conscient de la perfecció efímera de la natura. I si tens una mica d’espai al jardí o a la terrassa prova de cultivar alguna hortalissa o herbes aromàtiques. T’asseguro que cap tomàquet tindrà més bon gust que el que has fet créixer tu mateixa amb paciència i dedicació.

2. Agafa perspectiva

L’angoixa no és amiga de l’asfalt ni de la moto trucada del teu veí. Segur que a prop d’on vius hi ha algun mirador, turó o desnivell que et permeti agafar perspectiva. I si per fer-ho has de calçar-te les bambes i suar una mica, els pensaments encara es veuran més nítids. Fa mandra, sí, però compensa molt. L’ansietat i el rum rum constant del cervell s’ofeguen amb l’alçada.

“Dedicar uns minuts a observar i tenir cura de les plantes és una acció agraïda i senzilla que ens connecta directament amb la nostra essència.”

3. Mínim vint minuts al dia per tu

Un dia te n’adones que tens les ungles massa llargues, el cabell ressec i un granet incòmode a la barbeta. Quan fa que no et dediques una mica de temps? Reservar vint minuts al dia per tenir cura del teu cos i esperit no evitarà l’acné pre-menstrual però et farà sentir millor. A mi personalment m’agrada tenir aquesta cita amb mi mateixa al vespre i sobre tot quan torno de fer esport. Pots posar música relaxant, aplicar-te aquella mascareta que encara no has encetat o simplement tancar els ulls sota la dutxa i sentir com l’aigua es filtra per cada racó del teu cos.

Un consell: encara que costi, acaba la dutxa amb aigua freda. Si aconsegueixes apaivagar la respiració accelerada sentiràs una calma profunda. L’efecte post-dutxa freda és encara millor: cames lleugeres, pell suau, serenitat…

4. Cuina amb plena consciència

Decideix què cuinaràs per sopar i fes cada pas amb plena consciència. Posa música de fons, si t’agrada, i cuina per tu (o pels de casa) amb tanta intenció com si volguessis sorprendre a algú. No cal preparar cap recepta elaborada. Simplement cuina-ho amb amor i presenta-ho bé. Per acabar de connectar amb el present menja-t’ho a poc a poc sense encendre la televisió, ordinador, mòbil… Si a sobre tens algú de confiança amb qui compartir l’àpat, el moment és immillorable.

També pots optar per substituir (o alternar) les quedades d’amics en restaurants per sopars a casa. Des què he incorporat aquest hàbit, no només estalvio sinó que els sopars tenen un ritme més relaxat, sense la pressió que et tanquin el restaurant, per exemple.

5. Bonus track: medita

Soc poc original però, si encara no ho has fet, t’animo a provar-ho. I prova-ho més d’una vegada perquè el primer dia no et relaxaràs. És normal que estiguis incòmoda, que et sentis ridícula o que encara et vinguin més pensaments per segon. La ment s’entrena i no veuràs resultats d’un dia per l’altre. Cal insistir una mica i amb poc temps ja notaràs els beneficis de la meditació. Pots començar amb deu minuts al dia. Posa’t una alarma i seu en silenci en una postura còmoda que et permeti respirar de manera natural i profunda. Si no estàs a gust a terra amb els peus creuats, seu en una cadira amb l’esquena recta.

Quan aconsegueixo meditar de forma més o menys regular, de seguida noto que m’aporta perspectiva, calma, confiança… Ajuda a treure ferro als problemes. El repte és adquirir l’hàbit, imposar-s’ho com fer exercici o fregar els plats després de sopar fins que al final esdeveindrà una rutina agradable i natural. A Youtube hi ha molts vídeos per iniciar-se, des de meditació guiada, fins a playlists relaxants. Segur que hi trobes inspiració.

És evident que quan l’ansietat se’n va de les mans cal buscar ajuda professional, ja que pot arribar a ser molt limitant. Això no treu que un mateix no pugui responsabilitzar-se de la seva salut i contribuir a sentir-se millor amb petites accions del dia a dia. Simplificar-se la vida redueix l’estrès i ens apropa al desig més abstracte: la felicitat.

Tens alguna tècnica més per reduir l’ansietat i viure més conscient?

T’animo a compartir-la.

Written by

selva@ficusmag.com

No comments

LEAVE A COMMENT